L'informe raonat de la Comissió de Seguiment per a la Reforma del Barem

19 octubre 2020

L'INFORME RAONAT DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DE LA LLEI 35/15, DE 22.09 I LA NOVA EDICIÓ DE LA GUIA DE LES BONES PRÀCTIQUES. ACORDS DE 15 I 27.07.20

Si per a la majoria aquests mesos de confinament i “Nova Normalitat” ha estat un temps de paràlisi mental i productiva, després de la publicació aquest 23 de juliol de 2020 de les 171 pàgines de l'Informe Raonat previst per la Disposició Addicional Primera de la Llei 35/15, i el 27 dels mateixos mes i any dels nous acords de la Guia de les Bones Pràctiques per a l'aplicació del Barem (LRCSCVM), sembla com si els productius i altruistes membres que componen aquesta Comissió, no sols gaudeixin del privilegi del coneixement i el saber més profund de la LRCSCVM, si no que, a més, comptin amb la vacuna per al COVID-19!

Fora bromes, cal aplaudir, una vegada més, l'esforç continu que la Comissió de Seguiment està realitzant amb la contínua actualització de les “recomanacions” per a la correcta aplicació de la LRCSCVM després de la seva profunda reforma de 22.9.15, plasmades en la Guia de les Bones Pràctiques, i ovacionar dempeus i amb els braços enlaire la publicació, finalment, de l'Informe Raonat previst per la Disposició Addicional Primera de la Llei 35/15.

El primer s'ha estat coent aquests últims mesos de maig a juliol, aconseguint els nous acords de 15 i 21 de juliol de 2020, el segon, ha costat més de tres anys de treball intensíssim i gairebé un any publicar-lo i, per això, abordarem la primera de les síntesi donada la seva enorme transcendència per al futur de la regulació del Barem i la influència que pugui tenir, al costat de les recomanacions de la Guia de les Bones Pràctiques, en l'aplicació pràctica, valgui la redundància, dels nostres tribunals.

Recomanacions per a la futura reforma legislativa

L'informe raonat recull 50 recomanacions de reforma del Barem d'Accidents de trànsit acordades per unanimitat en el si de la Comissió de Seguiment que, per coherència, el legislador hauria de traslladar en una nova proposta de reforma de la LRCSCVM.

Entre les més destacables trobem la recomanació de modificar la Llei d'Enjudiciament Civil per a facilitar l'accés de les víctimes a la justícia i incentivar la solució extrajudicial de conflictes; o la proposta d'estudi “de l'instrument de la condemna en costes, en supòsits d'estimació parcial de la demanda”, com a incentiu a una menor litigació; o garantir que l'accés als atestats sigui gratuït per a les víctimes.

La Comissió ha plantejat també com a proposta la reclamació històrica de modificació del sistema d'actualització anual del Barem conforme s'havia fet sempre, això és d'acord amb l'IPC i no com ara s'està realitzant, amb la revaloració de les pensions previst en la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat.

També es reclama la unificació de la terminologia legal relativa als informes mèdics o la millora de la indemnització per seqüeles en cas de defunció del lesionat després de l'estabilització de les seqüeles i abans de fixar-se la indemnització (article 45); o la modificació de l'article 88.4, relatiu al càlcul de les indemnitzacions per lucre cessant per la defunció de víctimes dedicades a les tasques de la llar; o la determinació del nombre d'hores necessàries d'ajuda de tercera persona (article 123), fins ara limitades a 16 hores quan el dia, encara, té 24 i hi ha grans lesionats que requereixen de control totes les hores del dia; o l'increment del percentatge de perjudici per lucre cessant en cas d'incapacitat total previst en l'article 129.b).

I a nivell particular, el president de la Comissió, juntament amb els representants de l'advocacia i els representants d´Associacions de Víctimes d´accidents de trànsit, han defensat eliminar els topalls o límits per als danys emergents per suposar una vulneració del principi de reclamació íntegra, però aquesta proposta no ha resultat unànime.

Una vegada fet públic aquest informe, el pas següent serà que els Ministeris corresponents (Justícia i Assumptes Econòmics i Transformació Digital), proposin al Govern la tramitació de les modificacions legals corresponents per a incorporar aquestes recomanacions. Una vegada aprovat pel Govern, podria tramitar-se com a Projecte de Llei en el Parlament.

Aquesta reforma legislativa podria entrar en vigor abans que acabés aquest 2020 si es tramités per procediment d'urgència, també altres fonts assenyalen que podria aprovar-se un Reial decret llei.

Unes altres de les propostes destacades que podem trobar en el referit informe les enumerem breument a continuació, encara que algunes d'elles mereixin d'un article sencer:

La incorporació a la Llei o a textos normatius de rang inferior de les propostes i recomanacions de la Guia de Bones Pràctiques;
La necessitat d'establir terminis màxims per a la visita d'exploració del lesionat per part del IMLCF i d'ajustar-se a la controvèrsia entre oferta i reclamació motivades;
El deure de comunicació de la denúncia penal i el reconeixement del seu valor com a reclamació prèvia prevista en l'art. 7.1 LRCSCVM;
Entitat dels pagaments a compte;
Bona fe processal en relació amb l'obligació d'aportar informe mèdic definitiu dels arts. 7.3.c) i 7.4.b) LRCSCVM;
Possibilitar a la víctima acudir als IMLCF en els supòsits de resposta motivada per la inexistència de lesions (no sols amb oferta motivada);
Reconeixement de la no necessitat de reclamació prèvia quan s'aporta oferta o resposta motivada per la companyia;
L'estudi de l'ús de la plataforma SDP-LEX ;
L'ampliació del termini de tractament mèdic i psicològic indemnitzable (6 mesos) de l'art. 36.3 LRCSCVM (per a familiars de víctimes mortes o de grans lesionats);
Necessitat de revisions periòdiques de les bases tècniques actuarials de l'art. 48 LRCSCVM;
Necessitat de distingir entre actualització i modificació de bases tècniques en l'art. 49 LRCSCVM;
Ampliació de les definicions incloses en la Secció Segona del Capítol I del Títol IV de la LRCSCVM;
Correcció de la indemnització del perjudici extrapatrimonial per defunció del seu progenitor que sofreixen els fills a partir dels 30 anys (art. 65 i taula 1.A LRCSCVM);
Perjudici particular per la defunció de dues o més perjudicats de l'art. 62 LRCSCVM en el mateix accident, amb l'excepció dels afins;
Perjudici particular per pèrdua de fetus de més de 32 setmanes de gestació;
Modificació de l'art. 87.2. b) LRCSCVM en relació amb la quota del cònjuge separat o excónyuge que tinguin dret a pensió;
Estudi de la modificació del sistema de la variable relativa a la quota del perjudicat establert per l'art. 87 LRCSCVM;
Clarificació del caràcter de no perjudicat del conductor responsable de l'accident en cas de defunció de la víctima;
Correcció de la redacció de la fórmula continguda en l'art. 98 LRCSCVM respecte a l'ordre del càlcul de les seqüeles concurrents;
Graus de perjudici estètic de l'art. 102.2.a) LRCSCVM;
Modificació dels punts requerits per a donar lloc al perjudici particular de danys morals complementaris per perjudici estètic;
Graus del perjudici moral per pèrdua de qualitat de vida (art. 108 LRCSCVM);
Perjudici moral per pèrdua de qualitat de vida i la limitació en cas de perjudicis lleus;
Perjudici sexual de cònjuge o parella de fet del lesionat;
Inclusió en l'art. 116.1 LRCSCVM de les amputacions en la rehabilitació domiciliària i ambulatòria sempre que mèdicament es precisi;
Modificació del art.116.4 LRCSCVM, amb afegit de la referència a les tetraplegies per sota de C4 i amb supressió de la referència de quantitat i remissió a la taula corresponent;
Addició a l'art. 117 LRCSCVM relatiu a les ajudes tècniques o productes de suport per a l'autonomia personal d'un nou apartat quatre que determini que són despeses que també poden capitalitzar-se mitjançant l'aplicació de la Taula TT3 ;
Determinació del nombre d'hores necessàries d'ajuda de tercera persona de l'art. 123 LRCSCVM;
Increment del percentatge de perjudici per lucre cessant en cas d'incapacitat total previst en l'art. 129.b) LRCSCVM;
Necessitat de clarificació del concepte de lesionat «pendent d'accedir al mercat laboral menors de trenta anys» de l'art. 130 LRCSCVM;
Necessitat d'aclarir l'art. 131.2 LRCSCVM relatiu al multiplicant en cas de lesionats amb dedicació a les tasques de la llar de la unitat familiar;
Modificació de l'art. 132.5 LRCSCVM relatiu al càlcul de les indemnitzacions per lucre cessant per seqüeles de lesionats dedicats a les tasques de la llar;
Proposta de supressió de les limitacions relatives a la indemnització del lucre cessant en lesions temporals en els casos de dedicació a les tasques de la llar, a fi d'evitar una possible discriminació indirecta per raó de sexe;
Addició d'un nou incís en l'art. 134.1 LRCSCVM, que defineix les lesions temporals, per a incloure la valoració com a lesions temporals dels «símptomes persistents temporals» que actualment figuren com una nota en la taula 2.A.1 amb el nom de «seqüeles temporals»;
Proposta de revisió d'alguns aspectes del barem mèdic;
Càlcul dels coeficients actuarials de conversió de la renda vitalícia conforme a la taula tècnica TT1;
Correcció del títol de la Taula Tècnica de coeficients de capitalització de pròtesi i órtesis (TT3) per a incloure la pèrdua de qualitat de vida lleu com a supòsit de necessitat de determinades pròtesis;
Recomanacions respecte a la modificació de diverses de les hipòtesis actuarials contingudes en les bases tècniques actuarials, com els valors econòmics de les prestacions per dependència en els casos d'ajuda de tercera persona o la reducció del tipus d'interès tècnic, entre altres;
Substitució del criteri d'edat d'entrada pel de edat projectada en les projeccions de lucre cessant;
Explicitación sobre que les pensions previstes en les Bases Tecnicas Actuarials, han de ser netes, igual que ho són els ingressos com a base de càlcul del perjudici de lucre cessant;
Indemnització mínima per lucre cessant en 3.000€.

Guia de les Bones Pràctiques: Actualització de 15 i 21 de juliol de 2020

Respecte a l'última actualització de la Guia de les Bones Pràctiques, cal destacar els següents acords de recomanacions:

2:4:2. Criteris de bona pràctica per a la determinació de l'accés al mercat laboral de menors de trenta anys a l'efecte de l'art. 130 LRCSCVM.

2:4:2-1. La bona pràctica requereix que per a determinar si un menor de trenta anys s'hagi incorporat al mercat laboral a l'efecte de l'art. 130 LRCSCVM es tingui en compte si l'activitat que exercia en el moment de l'accident comportava el dret a rebre pensió contributiva. a) En cas negatiu, es considerarà que no estava incorporat b) En cas afirmatiu, es considerarà que estava incorporat, tret que l'activitat laboral que exercia tingués caràcter esporàdic, discontinu, o complementari d'una activitat de formació o estudi.
(Acords de la Comissió de 15 de juliol de 2020)

2:4:2-2. En cas que existeixin discrepàncies sobre si s'ha produït o no incorporació al mercat laboral, la bona pràctica requereix que s'apliqui com a mínim el còmput d'ingressos que estableix l'art. 130, lletres c) i d) LRCSCVM i que es reflecteix, respectivament, en les taules 2.C.7 i 2.C.8 del sistema.
(Acords de la Comissió de 21 de juliol de 2020)

2:4:3. Criteris de bona pràctica per a la determinació i quantificació de la indemnització per necessitat d'adequació de l'habitatge i per increment en els costos de mobilitat prevista en els articles 118 i 119 LRCSCVM.

2:4:3-1. En els casos en què, a la vista de l'entitat de les lesions sofertes i de la consegüent gravetat de la pèrdua d'autonomia personal del lesionat que les pateix, resultin manifestos la necessitat de l'adequació de l'habitatge o l'increment dels costos de mobilitat del lesionat, constitueix bona pràctica per part de l'entitat asseguradora la realització de les actuacions precises per a calcular l'import a indemnitzar per aquests conceptes i incloure'ls en l'oferta motivada, sense necessitat que el lesionat els quantifiqui o hagi d'aportar documents que suportin la quantificació.

2:4:3-2. Constitueix igualment bona pràctica per part del lesionat col·laborar amb l'entitat asseguradora per a facilitar a aquesta la determinació dels imports a indemnitzar. En el cas de necessitat d'adequació de l'habitatge, haurà de permetre a l'entitat asseguradora l'accés a aquesta, si així se li sol·licita.

2.4.4. Bones pràctiques en el pagament de la indemnització per necessitat d'adequació d'habitatge i increment de costos de mobilitat prevista en els articles 118 i 119 LRCSCVM.

2:4:4-1. Constitueix bona pràctica abonar la indemnització per adequació de l'habitatge i per increment en els costos de mobilitat sense requerir al lesionat que incorri prèviament en les despeses corresponents per a posteriorment procedir al reemborsament al lesionat dels imports que hagués avançat.
Acords de la Comissió de 15 de juliol de 2020.

2:5:2. Bones pràctiques sobre la no repetició contra la víctima en els casos de convenis d'assistència sanitària.

2:5:2-1. La bona pràctica en els convenis d'assistència sanitària requereix una interpretació estricta de la regla que impedeix la repetició de les despeses sanitàries més enllà de les excepcions que expressament es preveuen relatives a les persones jurídiques i conductors de motocicleta, ciclomotor o vehicle assimilable en sinistres amb participació de dos vehicles dels quals un d'ells sigui de tercera categoria.
Acords de la Comissió de 15 de juliol de 2020.

2:5:2-2. En conseqüència, la bona pràctica requereix que, en els casos de persones físiques, en cap cas, ni tan sols quan hagi incorregut en culpa exclusiva, procedeixi la repetició de les despeses sanitàries contra la pròpia víctima.
Acords de la Comissió de 21 de juliol de 2020.

3:1:2. Interpretació de les Bases Tècniques Actuarials.
La bona pràctica requereix:

e) Que, a l'efecte de la reducció del perjudici del lucre cessant (arts. 88.1 i 132.1.a LRCSCVM) o del mal emergent (art. 125.4.a), els sistemes basats en règims especials de la Seguretat Social, les prestacions públiques per a ajuda de tercera persona i els sistemes de previsió social alternatius al règim especial de treballadors autònoms tinguin la consideració de pensions o prestacions públiques.

f) Que la facultat d'acreditar una pensió o prestació pública diferent de la prevista en les Bases Tècniques Actuarials, tal com estableixen els articles 88.3, 125.6 i 132.4 i la corresponent sol·licitud perquè es realitzi un nou càlcul actuarial en el seu benefici correspongui exclusivament al perjudicat.
Acords de la Comissió de 15 de juliol de 2020.