Com es calcula una indemnització per accident de trànsit?

Cada any hi ha a Espanya uns dos milions d'accidents de trànsit. La majoria són impactes lleus, amb danys de poca consideració en els vehicles, que se solucionen amb la simple declaració amistosa que es tramita entre les assegurances dels implicats pels diferents convenis de danys materials que tenen subscrits.

No obstant això, a vegades les conseqüències de l'accident van molt més allà, produint-se lesions en els ocupants dels vehicles i en algunes ocasions, fins i tot, la defunció d'algun d'ells.

En aquests casos la cosa canvia i, tal com ens diuen des de COCA ADVOCATS, despatx d'advocats especialitzat en accidents de trànsit, la reclamació es torna molt més complexa, essent convenient comptar amb assessorament jurídic especialitzat si volem portar-la a bon port.

En efecte, en aquest cas ja no es tracta d'acords entre asseguradores, sinó que serà necessari fer les passes adequades des del principi i una àrdua negociació posterior amb la companyia d'assegurances responsable, negociació que, de no arribar a un acord satisfactori, haurà de resoldre's en els tribunals.

Tot comença per aconseguir el tractament mèdic adequat. Això, que pot semblar senzill o una obvietat, no ho és: hospitals públics dependents de la Seguretat Social, centres mèdics privats subscrits a mútues privades, clíniques privades de pagament, Mútues Laborals, centres mèdics de Conveni d’Assistència Sanitària en Accidents de Trànsit (sistema CAS de Tirea – Unespa), CAP, CUAP, centres mèdics amb conveni especial amb companyies asseguradores concretes... Tot i que gràcies a la assistència sanitària universal vigent al nostre país qualsevol persona que pateixi un accident de trànsit té dret a assistència mèdica als centres sanitaris públics del nostres país, moltes vegades l’assistència primera o les successives es compliquen perquè, existint convenis entre centres privats (també amb els públics, però molts metges no ho saben), en ocasions, alguns centres dependents de la Seguretat Social neguen l’assistència o el tractament successiu pel fet de tractar-se d’un accident de trànsit, i remeten a les companyies d'assegurances.

Referent a això, el primer que cal saber és que podem triar lliurement el centre mèdic en el qual volem tractar-nos i, tan si es tracta d’un centre públic, com un centre privat subscrit al Conveni d’Assistència Sanitària en Accidents de Trànsit (CAS) seran les asseguradores, generalment la del vehicle que s’ocupava al moment de l’accident, les que assumiran el pagament directe de les despeses d’aquests centres mèdics. En el cas que el tractament es decideixi fer en un centre privat, de pagament, les factures que s’abonin per aquests tractaments hauran de ser reclamades a la companyia d’assegurances del vehicle responsable de l’accident.

Una vegada finalitzat el tractament mèdic vindrà la fase de la reclamació.

En el cas que hi hagi morts, la reclamació podran fer-la els beneficiaris recollits en la Llei, que seran familiars i afins del mort i que poden o no coincidir amb els hereus legals.

Calcular una indemnització justa.

El primer que hem de fer per a començar amb la nostra reclamació és calcular quina quantitat ens correspon percebre. Calcular la indemnització per accident de trànsit no és una tasca senzilla. Serà necessari valorar correctament tots els danys i perjudicis que hem sofert conforme a l'estipulat en el Barem que ve recollit en la Llei Sobre Responsabilitat Civil i Seguro en la Circulació de Vehicles a Motor.

En aquest Barem, que va ser totalment reformat l'any 2015 i els imports del qual s'actualitzen any a any sobre la base de l'índex de revaloració de les pensions, consten els preceptes i quantitats pels quals hem de ser indemnitzats.

En cas de lesions ens han d'indemnitzar pels següents conceptes:

• Incapacitat temporal: són els dies que triguem a curar-nos o estabilitzar-nos de les lesions patides. En funció del nivell de pèrdua de qualitat de vida que patim durant aquest període (moderat, greu o molt greu) el valor econòmic de cada dia variarà, i això dependrà de les limitacions i afectacions que patim a cada moment sobre les activitats essencials de la vida ordinària o les activitats de desenvolupament personal (definides a la mateixa Llei) i del tractament mèdic que estiguem rebent.
• Operacions quirúrgiques a les quals hàgim de ser sotmesos.
• Incapacitat permanent: són les seqüeles que resten al final del procés curatiu. Si aquestes, a més, limiten o impedeixen activitats essencials de la vida ordinària o les activitats de desenvolupament personal, s’incrementarà la indemnització mitjançant el càlcul dels perjudicis personals particulars de pèrdua de qualitat de vida, entre altres perjudicis morals que també poden ésser reclamats en funció del nivell de gravetat d’aquestes seqüeles i les implicances de les mateixes sobre l’autonomia personal o el dany moral que puguin suposar als familiars de la víctima o a la víctima mateixa.
• Perjudici econòmic: parlem en aquest cas tant del lucre cessant (quantitats que deixem de guanyar, per exemple, per estar de baixa laboral o per quedar impedit o limitat de forma permanent en la feina que es realitzava), com de les despeses (mèdiques, farmacèutiques, de desplaçament a tractaments, d’adaptació de la llar, etc.) i qualsevol altre tipus de pèrdua econòmica que puguem patir que sigui directament relacionable amb les lesions i seqüeles patides.

Una vegada calculada la indemnització que en dret creiem que ens correspon haurà arribat el moment de reclamar-la a l'asseguradora culpable. Hem de fer-ho sempre per escrit i de manera fefaent, és a dir, podent acreditar la presentació de la reclamació i el seu contingut. A més, adjuntarem la documentació que acrediti els conceptes i quantitats reclamades.

De conformitat amb el literal de la Llei, no és necessari quantificar les indemnitzacions a reclamar, és la companyia asseguradora la obligada a fer-ho, però, en funció sempre de cada cas, és convenient realitzar el càlcul previ un mateix (l’especialista), contemplant i acreditant tots i cada un dels perjudicis que es consideren reclamables, per tal de que no s’ometin conceptes o es menystinguin perjudicis.

Després d'això, la companyia d'assegurances haurà de contestar-nos mitjançant una oferta o una resposta motivada. El més normal és que ens facin una primera oferta bastant inferior a la nostra reclamació i que, a partir d'aquí, s'obri una fase de diàleg en la qual, de nou, resulta imprescindible estar correctament assessorats per a saber fins a on ens interessa arribar en la negociació, si és millor arribar a un acord o si, per contra, és més convenient fer un pas més i emprendre accions judicials.

En efecte, esgotades les vies de negociació i mediació, l’últim pas per a reclamar la quantitat que hem calculat que ens correspon com a indemnització serà la interposició d’accions judicials on caldrà acreditar tot el treball previ de reclamació extrajudicial. Un advocat expert en aquesta mena d'indemnitzacions podrà assessorar-nos millor que ningú sobre si ens interessa arribar a aquest punt i, en cas afirmatiu, quin tipus d'accions emprendre.

A partir d'aquí serà un Jutge qui intervingui i, després del corresponent procediment, que sol durar entre sis mesos i un any, dicti sentència fixant la quantitat que hem de percebre i, si correspon, amb els interessos de demora pertinents.