Tornada a la carretera: Qué passa si atropelles a un animal?

En aquests temps en què ens ha tocat viure, on durant uns pocs mesos la natura està recuperant el seu lloc, hem de tenir molt present, per quan torni la "normalitat" de la circulació, quins són els nostres drets davant qualsevol accident de trànsit provocat per un animal que envaeix la via destinada a la circulació del nostre vehicle.

Escenari regulador

Des que es va reformar la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Vial en 2014, a la pràctica, el conductor del vehicle a motor era l'únic responsable dels danys soferts (tant materials com personals), tant propis com dels ocupants de la mateixa, en qualsevol accident provocat per la invasió de la calçada per una espècie cinegètica.

Els ocupants no conductors del vehicle, que no intervenen en la mecànica del sinistre, podien reclamar els seus danys directament a les companyies del propi vehicle sinistrat pel risc assegurat en la conducció (sobretot després de la Sentència de Tribunal Suprem de 11 de febrer de 2016 , Ponent Pantaleón Prieto), però al conductor només se li eximia de responsabilitat i se li permetia reclamar els seus propis danys en dos casos molt concrets, els que marcava aquesta Llei 6/2014 de 7 d'abril en la seva disposició addicional novena:

1. Quan l'accident "sigui conseqüència directa d'una acció de caça col·lectiva d'una espècie de caça major duta a terme el mateix dia o conclòs dotze hores abans". En aquest cas, el responsable serà el titular de l'aprofitament cinegètic (normalment un vedat de caça) o, si no, el propietari de el terreny. Aquesta opció planteja una gran dificultat de prova, ja que s'ha de relacionar directament el sinistre dins d'una cacera col·lectiva durant un període de temps molt concret, circumstància molt difícil de saber per part de la víctima, ja que no és informació que estigui al seu abast i els vedats de caça no són precisament transparents ni grans col·laboradors en el lliurament d'aquesta informació.
2. Quan l'accident es degui a dos supòsits: (i) "com a conseqüència de no haver reparat la tanca de tancament en termini, si escau, o (ii) per no disposar de la senyalització específica d'animals solts en trams amb alta accidentalitat". Si això passés, el responsable dels danys seria el titular de la via pública on succeeix el sinistre.

Cal afegir que, també en aquests supòsits, se'ns presenta una reclamació de difícil viabilitat, ja que moltes vies ja estan senyalitzades "correctament", ja que no li genera gran despesa a l'administració posar un senyal cada molts quilomètrics en zones boscoses o susceptibles de tenir animals a prop, i això naturalment ja implica que l'Administració ha estat diligent advertint als conductors del perill. Pel que fa a la tanca, cal buscar el nexe causal entre el mal manteniment d'una tanca trencada (si n'hi ha) i relacionar-lo amb l'accident, cosa tampoc gens fàcil a nivell probatori.

Abans i després de la Sentència de Tribunal Constitucional núm. 112/2018, de 17 d'octubre

No obstant això, tot l'anterior, el Tribunal Constitucional, amb la seva Sentència núm. 112/2018, de 17 d'octubre, va obrir una escletxa de llum per poder reclamar els danys en accidents causats per la invasió de la calçada d'espècies cinegètiques.

L'assumpte va començar quan un Jutjat del Contenciós-Administratiu va elevar una qüestió d'inconstitucionalitat per un accident amb un cérvol en una carretera, titularitat d'una comunitat autònoma. En el aquest cas, el jutge va entendre que el conductor sempre assumeix la responsabilitat dels danys amb una espècie cinegètica, encara que hagi tingut en tot moment una conducció diligent i adequada a les normes de circulació, mentre que el titular de l'aprofitament cinegètic dels terrenys i / o el titular de la carretera només és responsable en casos excepcionals. Aquesta regulació sota el seu criteri "és contrària a la responsabilitat objectiva de l'Administració, que es configura en l'art. 106.2 de la Constitució espanyola", pel que va donar lloc a elevar aquesta qüestió d'inconstitucionalitat.

El Tribunal Constitucional va desestimar la qüestió d'inconstitucionalitat, però va considerar que a l'haver "una activitat de titularitat administrativa [...], la disposició addicional novena (actual disposició addicional setena) de la Llei de trànsit només resulta compatible amb el règim de responsabilitat patrimonial de l'Administració preveu l'art.106.2 CE, si s'interpreta en el sentit que, no existint acció de caça major, encara es pugui determinar la possible responsabilitat patrimonial de l'Administració acudint a qualsevol títol d'imputació legalment idoni per fundar la mateixa, sense declarar automàticament la responsabilitat del conductor".

En resum, el Tribunal Constitucional obre un nou camí al descartar la imposició de la responsabilitat objectiva automàtica sobre el conductor (com venia succeint fins ara), però serà sempre necessari provar un títol legalment idoni per poder imputar tal responsabilitat a l'Administració o vedat de caça, que eventualment indemnitzarien els danys, per tant, correspon a la víctima demostrar que existeix aquest títol d'imputació com a requisit per poder declarar-la responsable.

Després d'aquesta introducció, la nostra primera recomanació en nom de la prudència és que, si es circula amb freqüència per zones amb presència d'espècies cinegètiques, el més convenient és contractar una assegurança que inclogui els danys en cas d'accident amb aquests animals. En el cas de Catalunya, la zona del Pirineu, la Garrotxa o la mateixa Collserola a Barcelona són zones proclius a això, per posar només uns exemples. Són clàusules que moltes asseguradores ja ofereixen a clients en zones conflictives, encara que poden ser igualment inútils si no s'aconsegueixen proves suficients per acreditar que efectivament l'accident va ser a causa de la irrupció d'una espècie cinegètica a la carretera, senglars o cérvols en la majoria dels casos.

És per tot això que, des de Coca Advocats, recomanem que quan s'estigui en un accident d'aquestes característiques, es truqui a la policia perquè realitzi investigacions i realitzi el corresponent atestat, es recullin dades dels testimonis presencials i es realitzin també fotografies, tot això en nom de provar que la causa del sinistre ha estat la irrupció d'un animal a la carretera.

Com advocats de víctimes, sabem la gran dificultat de realitzar aquesta tasca just quan s'acaba de tenir un sinistre, sobretot quan comporta lesions de gravetat, però com més proves puguem reunir, major viabilitat tindrà una futura reclamació, ja que posteriorment podrem imputar una negligència de l'Administració perquè ens indemnitzi. En les poques sentències que encara hi ha a la llum de la nova sentència de TC, tenim diversos motius amb els quals s'ha imputat responsabilitat a l'Administració, van des de la ineficàcia de la tanca per protegir la carretera, a l'insuficient il·luminació per la qual es circula o un control deficient de la plaga de senglars en zones semiurbanes.

Des Coca Advocats us animem a exercir els vostres drets i a contactar-sense compromís per a valorar un accident d'aquestes característiques.