EL CONSENTIMENT INFORMAT

El consentiment informat es defineix com "la conformitat lliure, voluntària i conscient d'un pacient, manifestada en el ple ús de les seves facultats després de rebre la informació adequada, perquè tingui lloc una actuació que afecta la seva salut".

En l'assistència sanitària el Consentiment Informat (CI) ha d'entendre's com un procés de comunicació i informació entre el professional sanitari i la persona atesa; procés que culmina amb l'acceptació o negació per part del pacient competent d'un procediment diagnòstic o terapèutic, després de conèixer els riscos, beneficis i alternatives, per a poder implicar-se lliurement en la decisió.

El procés d'informació i presa de decisions en l'àmbit assistencial té el seu fonament en els drets humans i concretament en el dret a la llibertat d'una persona per a decidir sobre la seva pròpia salut.

L'origen d'aquest procés cal situar-lo en la reivindicació dels drets civils, relacionats amb el desenvolupament de la recerca biomèdica, la promulgació del Codi de Nuremberg i amb la crisi del model paternalista en la relació sanitària, que tendeix a potenciar el dret d'autonomia del pacient. D'altra banda, els avanços de la medicina en situacions complexes com a trasplantaments, fertilització in vitro, clonació, UCIs etc. fa que la presa de decisions sigui més controvertida.

El CI es basa en el reconeixement fonamental, reflectit en la presumpció legal de capacitat, que les persones tenen dret a acceptar o rebutjar intervencions sanitàries basant-se en les seves escales de valors i en el seu desig de realitzar les seves pròpies metes.

OBJECTIUS

• Donar informació en quantitat i qualitat suficient, perquè el pacient competent pugui prendre decisions respecte al seu procés.
• Garantir el dret de les persones a la seva autonomia i a la seva llibertat en la presa de decisions.

ETAPES DEL CONSENTIMENT INFORMAT

La informació i la presa de decisions en la relació clínica són moments diferents i relacionats d'un mateix procés que inclou:

- L'elaboració de la informació per part dels professionals.
- La seva transmissió i discussió.
- La comprensió i valoració per part del pacient.
- L'acceptació o no del procediment diagnòstic i/o del tractament proposat.

Quan aquests elements són recollits per escrit es denomina document de CI, que no ha de confondre's a efectes relacionals, ètics ni jurídics amb el procés comunicatiu d'informació i de presa de decisions.

Què diu la Llei?

• El pacient serà sempre el receptor de la informació, excepte en els casos d'incompetència o negativa a rebre-la, i en aquest cas aquesta informació anirà dirigida a la família o representant legal.
• Ha d'informar el metge responsable del pacient, encara que diverses parts del procés informatiu puguin ser assumides per professionals diferents, depenent de les proves diagnòstiques, la seva complexitat i el grau d'acord pactat.
• S'ha de descriure, de manera clara i assequible, el procés clínic, el procediment diagnòstic, o l'actuació terapèutica, explicant els riscos, beneficis i alternatives, procurant fugir d'aspectes alarmistes o simplistes.
• El professional oferirà disponibilitat i acostament, perquè el pacient pugui plantejar els dubtes sorgits durant el procés d'informació.
• La informació s'ha d'aportar d'una manera delicada i progressiva, deixant al pacient que pregunti i resolent els seus dubtes.
• Els pacients que ingressen en un hospital docent tenen dret a ser informats que en el procés de la seva atenció sanitària pot ser que participin alumnes de medicina i/o infermeria. Aquests haurien d'identificar-se com a tals quan vagin a dispensar els seus serveis i recaptar el permís del pacient.
• Els metges interns i residents participaran en la informació, d'acord amb el nivell de formació marcat en el programa corresponent, i amb el grau de tutela que en ell figura.
• Una persona pot acceptar un procediment i no desitjar informació, en tal cas quedarà reflectit en la història clínica. També pot rebutjar el procediment i en aquest cas haurà de signar el pacient o un testimoni, la seva negativa en el document del CI.
• El formulari escrit de CI, representa el suport documental on es verifica que el pacient ha rebut i entès la informació facilitada pel metge.
• L'obtenció del document de CI no eximeix al metge de la possible responsabilitat en què pogués incórrer per dolenta práxis.
• La persona que ha signat el formulari podrà sol·liciteu còpia d'aquest, que estarà arxivat en la història del pacient.

Com ha de ser el Consentiment Informat?

• Específic per a cada procediment. Els formularis generals no són acceptables ni ètica ni legalment.
• Lliurat amb temps suficient perquè pugui ser llegit, discutit i aclarit, abans de sol·licitar el seu emplenament.
• Obtingut per persones directament relacionades amb la tècnica o tractament.
• Revisat als dos anys de la seva implantació, o quan sigui necessari per necessitat del procés al qual es refereixi.

REQUISITS

Els requisits que ha de reunir el CI són els següents:

• Voluntarietat

Només és acceptable, des del punt de vista ètic i legal, el consentiment que és emès per una persona que actua de manera lliure i voluntària. Existeixen diverses maneres de limitar la llibertat com són la coacció, manipulació o persuasió més enllà d'un límit raonable.

• Informació en quantitat i qualitat suficients

L'objectiu del CI és la pròpia informació i no sols l'emplenament i signatura del document.

Un formulari escrit de consentiment informat ha de respectar, almenys, els següents criteris d'informació:

- Naturalesa de la intervenció: en què consisteix, què es farà.
- Objectius de la intervenció: per a què es fa.
- Beneficis de la intervenció: quina millora espera obtenir-se.
- Riscos, molèsties i efectes secundaris possibles, inclosos els derivats de no fer la intervenció.
- Opcions possibles a la intervenció proposada.
- Explicació breu del motiu que porta al sanitari a triar una i no altres.
- Possibilitat de retirar el consentiment de manera lliure quan ho desitgi.

• Competència

És l'aptitud del pacient per a comprendre la situació a la qual s'enfronta, les opcions possibles d'actuació i les conseqüències previsibles de cadascuna d'elles, per a poder prendre, expressar i defensar una decisió que sigui conseqüent amb la seva pròpia escala de valors.

Quan una persona no és competent per a prendre una decisió que l'afecta s'haurà de contactar amb els seus familiars o afins perquè actuïn de tutors.

Hi ha casos de persones incompetents que a més són declarades legalment incapaces; en aquestes situacions el jutge nomena tutors legals, que seran els qui decideixin pel pacient.

Si el pacient és un menor de més de 12 anys (de conformitat amb el que es preveu en l'article 162.1 del codi civil) i, segons el parer del metge, reuneix les condicions de maduresa suficients per a rebre la informació i atorgar el seu consentiment, el formulari de CI serà signat per ell, a més de per els seus pares o representant legal.

Excepcions

Les excepcions a la necessitat d'obtenir el CI són les següents:

1. Quan la no intervenció suposi un risc per a la salut pública.
2. Quan no estigui capacitat per a prendre decisions, i en aquest cas el dret correspondrà als seus familiars o persones reunides.
3. Quan la urgència no permeti demores per poder ocasionar-se lesions irreversibles o existir perill de defunció.
4. Imperatiu legal.
5. Informació clarament perjudicial per al pacient.
6. Renúncia del destinatari a la informació.

Aquestes circumstàncies han d'estar sempre justificades i recollides documentalment en la història clínica.

Per a valorar si el consentiment informat ha estat correctament atorgat o si pel defectuós consentiment s'han pres decisions errònies que han portat a un resultat mèdic inesperat i perjudicial per a la salut que no es tenia el deure de suportar, consulti amb advocats experts en la matèria perquè el puguin assessorar i informar sobre la viabilitat de la reclamació per responsabilitat. A COCA ADVOCATS, l'informarem, consulti'ns.