NEGLIGÈNCIES MÈDIQUES (Part 2)
COM DENUNCIAR UNA NEGLIGÈNCIA MÈDICA?
A continuació, expliquem les diferents vies per denunciar una negligència mèdica, distingint si la mateixa s'ha produït en l'àmbit de la sanitat pública o de la privada.
ON DENUNCIAR NEGLIGÈNCIES MÈDIQUES comeses per METGES O CENTRES SANITARIS DEPENDENTS DEL SISTEMA PÚBLIC DE SALUT?
Sempre que el centre, hospital o clínica on s'ha produït la negligència mèdica pertanyi a la sanitat pública, en atenció a aquest caràcter d'Administració pública, la reclamació pot realitzar-se a través de diverses vies:
Via Penal: el procediment penal és el menys freqüent en aquests casos, ja que la negligència i el resultat produït han de ser de tal grau que impliqui la comissió d'un delicte per part de metge.
Aquesta via es reservaria per a aquelles conductes que s'han produït danys personals greus (lesions o mort) per una imprudència professional greu o molt greu, en la qual s'han obviat les normes més elementals i primàries de la professió.
En aquests casos després de la denúncia del perjudicat s'inicia la fase d'instrucció on es van practicant diferents diligències de prova (declaracions dels investigats, testimonis, documents, intervenció de metge forense ...) per determinar si hi ha indicis que permetin obrir la posterior fase d' judici.
En cas que la sentència sigui condemnatòria, a l'marge de la pena que pertoquen (presó, multa, inhabilitació professional, etc.), també es condemna a el metge i la seva asseguradora a abonar les indemnitzacions derivades de la seva mala praxi mèdica. En el cas que es considerés que els fets no són de l'entitat suficient com per qualificar-los com a delicte, això no impediria acudir amb posterioritat a la via civil o contenciosa administrativa si amb anterioritat s'ha interromput la prescripció per aquesta última.
El termini de prescripció per la responsabilitat penal dependrà de l'concret delicte que s'imputi a el metge, però en qualsevol cas caldrà anar amb compte amb les absolucions de metge responsable, ja que si no s'ha interromput la prescripció amb l'administració pública de la qual depengui , l'assumpte podria haver prescrit.
Via Administrativa i Contenciosa Administrativa: una altra de les possibilitats quan ens trobem davant la sanitat pública és interposar una reclamació per responsabilitat patrimonial contra l'Administració de la qual depengui el metge, hospital o centre mèdic que hagi competit la negligència.
El seu fonament es troba recollit en el 106.2 de la Constitució el qual assenyala que: "Els particulars, en els termes establerts per la llei, tindran dret a ser indemnitzats per tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets, llevat dels casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència de l'funcionament dels serveis públics ".
En aquests casos cal seguir un primer procediment que se substància davant la mateixa Administració a la qual es reclama (Seguretat Social o serveis públics de salut de cada comunitat autònoma que els tingui transferits) fins que aquesta dicta una resolució administrativa definitiva (normalment denegatòria) . Un cop finalitzada la fase administrativa es pot acudir als Jutjats del contenciós administratiu perquè revisin si l'actuació de l'Administració ha estat correcta o bé ha de considerar-se a la mateixa responsable dels danys causats.
Aquesta via és complexa i extremadament llarga, ja que abans de poder acudir als tribunals ha de tramitar el procediment administratiu previ que es demora moltíssim en el temps i encara que la Llei permet acudir a la via judicial contenciosa administrativa un cop transcorreguts els sis mesos des de la interposició de la reclamació sense que hi hagi hagut resolució (per silenci administratiu), tant en aquest procediment administratiu previ, com en la via judicial posterior, l'Administració compta amb una sèrie de privilegis tant processals com materials que a la fi acaben pesant molt en el resultat final de la reclamació i no precisament a favor de la víctima.
Per això, sempre que sigui possible, és recomanable acudir a la via civil mitjançant l'acció directa de l'article 76 de la Llei de contracte d'assegurança contra la companyia asseguradora d'aquesta administració, una drecera jurídic de certa complexitat legal i doctrinal però que ha estat avalat en multitud d'ocasions pel la Sala de Conflictes de Tribunal Suprem, per la qual cosa segueix sent una solució vigent i altament recomanable en aquests supòsits de responsabilitat de l'administració.
El termini de prescripció en aquests casos és d'un any a comptar des que es coneix quin és l'abast dels danys causats (estabilització de les lesions o mort).
ON DENUNCIAR NEGLIGÈNCIES MÈDIQUES CONTRA LA SANITAT PRIVADA?
Les demandes per negligència mèdica poden interposar bé davant la jurisdicció penal (en els mateixos casos que quan es tracta de sanitat pública) o bé davant els tribunals civils (jurisdicció civil), sigui contra la persona física o jurídica responsable
de la prestació de servei sanitari defectuós (pot ser una mútua, una societat mercantil, una asseguradora d'assistència sanitària, etc.) i també contra la companyia d'assegurances que cobreixi la responsabilitat civil d'aquesta persona física o jurídica, a nivell particular o a nivell col·legial.
En la jurisdicció civil s'examinarà si efectivament concorren els pressupostos de la responsabilitat civil extracontractual i en cas afirmatiu s'ha de condemnar a indemnitzar els danys produïts. Aquesta responsabilitat sorgeix del principi general alterum non laedere, és a dir, la prohibició de fer mal a altres i que actualment apareix recollit en el 1902 del nostre Codi Civil:
"El que per acció o omissió causa dany a un altre, intervenint culpa o negligència, està obligat a reparar el dany causat.",
però també es pot plantejar des del punt de vista de l'incompliment d'un contracte (responsabilitat contractual entre el pacient i el prestador dels serveis sanitaris), ampliant-se els terminis de prescripció a 5 anys (abans 15) o fins i tot 10 anys a Catalunya, i es pot donar entrada, a més, a la normativa protectora de consumidors i usuaris, convertint la reclamació en un procediment veritablement protector dels interessos de la víctima, alhora que més àgil i ràpid.
Quins són els Terminis de prescripció PER RECLAMAR UN NEGLIGÈNCIA MÈDICA?
El termini de prescripció per reclamar per una negligència mèdica davant la sanitat privada pot variar d'un a tres * anys (* a Catalunya) si el plantejament és exclusivament extracontractual, o de cinc anys (després de la reforma el 2015 de l'art. 1964 de el Codi Civil) a nivell nacional, i deu a Catalunya, a comptar des del moment en què el perjudicat té un coneixement complet de el dany que se li ha causat. No obstant això, si vol fer-se ús de l'acció directa contra la companyia asseguradora de forma exclusiva el termini és molt més breu, d'un any, i també a comptar des que es té un coneixement total del dany.
A Coca Advocats comptem amb una àmplia experiència en les reclamacions per negligències mèdiques produïdes tant en l'àmbit de la sanitat pública com de la privada, amb un alt nivell de sentències favorables dictades pels Tribunals civils, de manera que pots consultar-nos sobre qualsevol dubte sobre el particular.
