Els accidents de trànsit ‘’in itinere’’

Alguns de nosaltres ens haurem trobat en la situació d’haver d’enfrontar-nos a la producció d’un accident de circulació, i si no és el cas de ben segur que coneixerem a algú proper que s’hagi vist inmers en tals circumstàncies. Ara bé, sovint no som conscients –i hem de ser-ho- que cada accident de trànsit és diferent i que no tots revesteixen la mateixa naturalesa de forma estricta.
Un clar exemple ho són els accidents de trànsit que també són accidents laborals per ser “IN ITINERE’’.

Aquest tipus d’accidents estan regulats a l’apartat a) de l’article 156.2 de la Llei General de la Seguretat Social. Són aquells que es produeixen de camí al domicili un cop acabada la jornada laboral, o bé a l’inversa; quan ens dirigim al treball quan sortim de casa. Dit amb altres paraules, si som treballadores –ja sigui per compte aliè o per compte propi- i en un d’aquests trajectes patim un accident, el sinistre en qüestió tindrà la consideració d’accident de treball.

Abans d’exposar les singularitats sobre com s’ha de procedir en un cas d’accidente ‘’in itinere’’ cal aclarir QUAN ens trobem davant un accident amb consideració ‘’in itinere’’ i quan no, donat que, tot i que sembli que és una qüestió senzilla, la mateixa ha donat lloc a nombrositat d’interpretaciones i respostes diverses dels nostres Tribunals.

Per tant, prèviament hem de respondre la següent pregunta: Quins requisits ha vingut exigint la jurisprudència per entendre que existeix relació de causalitat entre l’accident i l’anada o la tornada al treball i, a conseqüència, otorgar-li la consideració d’accident laboral?

• Elemento teleològic: Aquest criteri va relacionat amb la finalitad o causa última del desplaçament. Ja s’ha exposat que l’accident “in itinere’’ fa referència a aquell que es produeix perquè el desplaçament ve imposat per la obligació d’anar al treball. Per tal raó, la noció del mateix es construeix a partir de dos termes (el lloc del treball i el domicili del treballador), així com de la conexió entre ells a través del trajecte (Sentència de la Sala Social del Tribunal Suprem de 19 de gener de 2005). Així doncs, es parla del trajecete que enllaça el lloc de treball amb el domicili. El concepte de lloc de treball s’ha d’interpretar amb caràcter flexible, de manera que si l’accident es produeix de tornada o d’anada a un lloc deiferent al centre de treball habitual (per estar complint tasques puntuals ordenadres per l’empresar o per originar-se en el desplaçament d’un lloc a altre a raó de l’activitat, per exemple), també estarem en el context d’un accident laboral. Resulta un element il·lustratiu de la Sentència 7850/2008 de la Secció 1ª de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 21 d’octubre de 2008, a la qual s’aborda la qüestió dels accidentes in itinere dels treballadors desplaçats o en missió.

Paral·lelament, la vinculació del trajecte amb el domicili també ha sigut un requisit demandat pels Tribunals, associant generalment aquest concepte al de domicili habitual. En aquest sentit, el sinistre produït d’anada o de tornada a casa dels progenitors o de la parella, per exemple, tindria la consideració d’accident de trànsit sense molta més contemplació. Ara bé, cal indicar que sempre pot haver-hi matitzacions en funció del cas concret, i de fet els propis Tribunals han vingut ampliant la definició dels accidents in itinere, arribant a considerar com a tals els que no es produeixen en relació estricta amb el lloc de residència habitual, però sí des d’un domicili d’estància habitual –domicilis estacionals, entre d’altres-, quan es motiva el desplaçament des d’aquest últim per raons de treball com va determinar la Sentència de la Sala Social del Tribunal Suprem, de 26 de desembre de 2013. Així mateix, també s’ha arribat a extendre la cobertura a les sortides de treball per acudir als menjars, per exemple.

• Element Geográfic o Topográfic: l’accident ha de produir-se dins de l’itinerari que es segueix de forma habitual; o més acuradament, en l’entorn d’una ruta que s’estimi lògica en atenció a la ubicació del domicili i el treball (no hi cabria, doncs, una única ruta).
• Element cronológic: L’accident ha de produir-se durant el lapse de temps que sigui estimable que existeix entre ambues localitzacions. És indiferent que el domicili es trobi a 3 o a 50km, s’atendrà al temps que raonablement s’hagi de trigar en atenció a la distància. En aquest sentit, i encara que el trajecte compleixi amb els requisits prèviament especificats, no serà accident in itinere aquell que es produeixi tres hores després a la finalització de la jornada laboral si el domicili es troba a una distància de vint minuts, per exemple.

Finalment, s’ha de tenir present que, tot i que els requisits anteriors es compleixin, no s’estarà en el context d’un accident laboral sin han existit interrupcions o desviacions que trenquin la continuïtat o finalitat del trajecte. En termes de la Sentència de la Secció 1ª de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, de 16 de maig de 2006, el recorregut no ha de ‘’veure’s alterat per desviacions o alteracions temporals que no siguin normals i obeeixin a motius d’interés particular tal entiat que trenquin el nexe causal amb l’anada o la tornada al treball’’. A partir d’aquí, podria dir-se que una parada breu durant el recorregut per adquirir algun bé bàsic –aliments, un medicament, respostar gasolina- no seria suficient per eliminar la categorització d’accident in itinere; però si una parada acreditada de mitja hora per prendre un cafè per exemple.

A efectes de prova, i en vista al reconeixement del succès com a accident laboral (i amb el mateix al correlatiu subsidi per incapacitat temporal per contingència professional equivalent, com a mínim, al 75% de la base reguladora), els informes mèdics obtinguts serviran com a evidència de les circumstàncies del fet i de les lescions produïdes. Paral·lelament, també serà adequat comptar amb el comunicat d’accident o amb la intervenció dels cossos policials a l’esdeveniment per tal d’obtindre l’atestat policial, doncs ambdòs documents corroboraran el lloc i l’hora del sinistre en qüestió.
Ara sí, coneixent els criterio de relació causal que han de complir-se per entendre que estem davant un accident de treball ‘’in itinere’’, cal exposar QUINS DRETS TENIM davant la producció del mateix. Tal y como ja ha hagut ocasió d’indicar, haurem d’actuar del mateix modo que si se tractés d’un accidente laboral ocurregut en el propio centre de treball i posar en coneixement de l’empresari les circumstàncies del sinistre.

Així mateix, el fet que ens trobem davant un accident de treball implicarà la intervenció de la Mutua Laboral a la que estigui afiliada l’empresa per la qual treballem, donat que aquesta té atribuï el deure de prestar l’assistència mèdica oportun –inclosa la rehabilitació- en el cas d’accidents laborals (artícle 68.2a. de la Llei de Mutues d’Accidents de Treball i Enfermetats Professionals de la Seguretat Social). Ara bé, s’ha de tenir present que la intervenció d’aquestes entitats col·laboradores amb la Seguretat Social no És obligatòria durant tot el procés de seguimient de les lesions; rebre l’assistència mèdica oportuna a càrrec de les mateixes és només una opció possible dins totes les alternatives existents.

Entre altres qüestions, es fa procedent assenyalar que la entitat mutual pot tenir interessos particulars contraposats, sigui per estar corrent amb totes les desdeses de la incapacitat temporal, sigui perquè en funció de com es defineixin les seqüeles que puguin romandre hagi de fer-se càrrec d’una pensió per incapacitat permanent (absoluta, total o parcial) o indemnitzar unes seqüeles no invalidants. I encara que no hauria de ser així, desgraciadament la pràctica demostra com de forma més o menys sutil, exceptuants lesions greus, en ocasions s’expediten altes mèdiques amb massa promptitud; és molt laboriós aconseguir informes mèdics durant el procés curatiu i, en general, només s’entreguen a l’alta; els informes d’alta difícilment contindran descripcions de seqüeles lleus i, per al cas de contenir errors l’informe, el procés de modificació és farragós i a vegades fins i tot negat. En altres centres ambulatoris o hospitalaris no mutuals pot rebre’s assistència sense aquest eventual ‘’conflicte d’interessos’’, evitant així que aquests últims puguin arribar a dificultar el procés de curació o, inclús el dret a indemnització de lesiones o seqüeles, per no contindre els informes les descripcions i informacions necessàries per entendre-les acreditades.

En aquest sentit, es configura com a dret de la víctima la elecció de centre sanitari que estimi més adequat per sometre el seu tractament o la seva rehabilitació. Aquesta facultat ve expressament reconeguda pel Conveni Marc d’Assistència Sanitària derivada d’Accidents de Trànsit del Sector Privat per als exercicis de l’any 2019 a 2022, adoptat entre diferents associacions de l’àmbit sanitari (centres d’atenció ambulatòria, hospitals, clíniques, etc), el Consorci de Compensació d’Assegurances y UNESPA (Unió Espanyola d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores). La finalitat d’aquest Conveni és establir una sèrie de directrius i instruccions en l’àmbit de la sanitat privada per a la prestació d’assistència per las lesiones derivades de fets de la circulació, y és d’obligat compliment per a les entitats adherides.

Una de les obligacions fixades pel Conveni és la de garantir el dret dels pacients a la lliure elecció de centre sanitari, i això és mitjançant l’autorizació de qualsevol derivació que sigui sol·licitada per les personas assistides, sense necessitat d’al·legar motius que justifiquin tal decisió.
Així mateix, amb caràcter paral·lel, el Convenio disposa que en supòsits on ‘’concorri la qualificació de fet de la circulació y la d’accident laboral, prevaleixerà, als efectes d’aplicació del Conveni, la consideració de fet de la circulació’’. Així doncs, l’atribució de drets derivats de la producció d’aquest tipus de sinistres és plena, i entre ells, la llibertat de canvi de centre per rebre l’assistència mèdica o rehabilitadora oportuna.

Arribats a aquest punt, i a mode de conclusió, cal tenir present que tot i que ens trobem davant un accident “in itinere”, per a la víctima d’un accident de trànsit no és obligatori realitzar el tractament mèdico y rehabilitador a la Mutua Laboral, aquesta és una opció, a vegades, en funció del centre i del doctor o equip de doctore que hi hagi, una muy buena opción. Però el pacient ha de conèixer que té altres alternatives, podent acudir a qualsevol centre sanitari privat de la seva confianza (a costa seva) o a qualsevol dels Hospitals i Centres mèdics que estiguessin adscrits al Conveni Marc d’Assistència Sanitària derivada d’Accidents de Trànsit del Sector Privat para als exercicis de l’any 2019 a 2022 sense cap cost per la víctima y sin haver de justificar perquè realitza tal canvi, donat que tenim llibertad per escollir el centre que més ens convingui.

Així dons, és sumament recomanable comptar amb la deguda assistència legal; en primer terme, per acreditar que la condicició de l’accident és “in itinere’’ i no senzillamente de trànsit; en segon lloc, per tal d’aconseguir la millor assistència mèdica per procurar la més rápida y millor curació possible; i, finalment, poder accedir a obtindre la máxima indemnització que repari íntegrament tots i cadascun dels perjudicis ocasionats, i no renunciar a la percepció de cap indemnització a la que legalment es tingui dret per no ser derecho por no ser degudament assessorats.

Si ha patit un accident de trànsit, truqui’ns SENSE COMPROMÍS, la informació és el seu dret.