Un bon barem... millorable. Opinió dels experts a la revista perícia de setembre, de APCAS

Al número 73 de la revista PERICIA, de l’Associació de Perits d’Assegurances i Comissaris d’Avaries -APCAS-, s’analitza en portada els pros i contres del Nou Barem després dels seus dos anys de posada en funcionament.

L’anàlisi es porta a terme pel director dels Serveis Jurídics del Grup Mutua Madrileña, Luis Bermúdez Odriozola, el director de Gestió Tècnica de l’Àrea de Prestacions i Proveïdors de MAPFRE, José Ignacio Pérez Postigo, el director mèdic de Sham, Carlos Fernández Herreruela , Cesar Borobia, perit metge, professor de Medicina Legal de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i president d’Honor de l’Associació Internacional del Dany Corporal, i Xavier Coca Verdaguer, president de la Secció del Dret de la Circulació de l’Il·lustre Col·legi d’ Advocats de Barcelona, representant de CGAE en el Grup Plenari per a la Reforma del Barem d’Accidents de Trànsit i Soci Fundador de COCA ADVOCATS.

Destaquen aquests experts les novetats que afavoreixen les víctimes dels accidents de trànsit; com ara la millora en les indemnitzacions per mort i per seqüeles, la incorporació d’un sistema objectiu i clar d’indemnització del lucre cessant, la millora del barem mèdic, tot això convertit en una eina que ens acosta més a Europa i aconsegueix una reducció dels litigis.

Així mateix, l’increment del valor i importància de la pericial mèdica, posant-la en el lloc que li corresponia com a prova fonamental i central d’aquests sinistres, sembla que és un dels punts en comú dels analistes.

La discrepància la veiem en la visió del funcionament de l’article 7 (el procediment de reclamació extrajudicial mitjançant oferta i resposta motivada), ja que mentre Bermúdez o José Ignacio Pérez Postigo estan d’acord que amb el nou procediment hi ha més garanties i seguretat per a les víctimes de els accidents de trànsit, atès que l’Oferta Motivada que es traslladi a la víctima, ha d’estar basada en informació rigorosa i contrastable, el que dota el sistema de major seguretat jurídica per a tots els agents que intervenen en el procés, Xavier Coca opina que el principal problema “és que el compliment del procediment d’oferta i resposta motivada està sent en massa casos un mer acte formal on, lluny de complir-se amb el seu esperit de transparència i objectivitat pericial, es corromp el sistema impedint als perits metges que periten amb veritable independència i segons criteri clínic; es lliuren informes sense puntuar les seqüeles o sense consideracions suficients per poder valorar els perjudicis personals particulars “i, a més, assevera,” gairebé mai és el metge qui lliura directament a la víctima l’informe definitiu de valoració (…) havent de passar, en la gran majoria de casos, per la companyia primer i que sigui aquesta la que notifiqui, al costat de l’oferta d’indemnització, la valoració del perit metge “. Tot això, denuncia Coca, “és contrari a la Llei, però no hi ha hagut efectes correctius fins a la data“.

Altres problemes els trobem en la limitació de la indemnització dels perjudicis excepcionals. Segons Borobia eren excepcionals també en el règim anterior però no limitats (que sí que ho eren, però en un 75%) i aquí el limiten al 25% del perjudici personal bàsic i això pot suposar una retallada econòmica important.

Les lesions lleus, les més comuns i habituals en accidents de trànsit, Xavier Coca opina que “estan patint un duríssim revés indemnitzatori, a restringir-se a gairebé la nul·litat el reconeixement de seqüeles, encara que les mateixes quedin descrites en els informes mèdics assistencials“, provocant que la majoria dels casos la víctima no li compensi econòmicament reclamar, amb el consegüent perjudici per a ella.

I pel que fa a l’article 135, per César Borobia és un desencert “l’admissió de l’esquinç cervical sense proves objectives“, ja que “vaig pensar que en aquest Barem d’alguna manera ho anaven a eliminar, però no només ho han deixat, sinó que l’han perpetuat “. En aquest sentit, afegeix, “l’esquinç cervical se li hauria de tractar igual que a la fractura d’espatlla i no cal donar-li més valor, ni més importància que la que realment té” i “tal com es recull en l’actualitat en la norma, durant anys seguirem tenint l’esquinç cervical com un quadre inespecífic al qual qualsevol podrà acollir-se, perquè tothom dirà que li fa mal“.

Per a Xavier Coca, “el rebuig de les indemnitzacions de les lesions cervicals per una interpretació totalment fora de lloc d’aquest article està portant a situacions totalment kafkianes a les víctimes d’aquestes lesions i fins i tot a moltíssims centres hospitalaris del conveni CAS, que ja estan inundant els nostres tribunals, aconseguint justament l’efecte invers que es va buscar pel nostre legislador en eliminar les faltes del Codi Penal i introduir el procediment extrajudicial obligatori en la Llei 35/15, quant a la desjudicialització, celeritat en la resolució i increment d’indemnitzacions“.

Coca considera que s’ha de clarificar, “amb la mateixa transparència que la mateixa Llei reclama, els conceptes, metodologies i procediments tant per a realitzar les valoracions del mal com per instrumentalitzar els seus acords“. Per això demana que es duguin a terme noves reformes del text legal, sense oblidar “que el sistema ho és per a la protecció de les víctimes d’accidents, que les companyies asseguradores són les obligades a cobrir els drets indemnitzatoris de les mateixes i que el treball pericial mèdic ha de ser totalment independent, especialitzat i rigorós“. En aquest punt demana a més que es retorni als perits metges “la independència, respecte i prestigi que en part han perdut, regulant la seva activitat, formació i comportament de forma també més concreta i rigorosa, tenint en compte que són un assessor tècnic de ciència mèdica que no només es deu a la part si no sobretot a la ciència ia la justícia“.

LLEGIR L'ARTÍCLE
DESCARREGA LA REVISTA

Política de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la seva experiència. Assumirem que està d'acord amb això, però pot optar per no participar-hi si ho desitja.