Accidents en transports públics no ferroviaris

Accidents en transports públics no ferroviaris

Quan un passatger d’un transport públic no ferroviari pateix un accident amb el resultat de lesions o mort, sempre que aquest es produeixi amb posterioritat a la compra del corresponent bitllet de transport i es causi dins del propi vehicle de transport o en les seves instal·lacions i estacions, el passatger lesionat o els seus familiars en cas de mort tenen dret a rebre una indemnització per les seqüeles que li quedin o per la mort de forma objectiva, és a dir, sense necessitat d’acreditar la causa o culpa de l’accident.

Accidents en transports públics no ferroviarisAquesta indemnització a la qual tenen dret tant el lesionat com els familiars del mort del transport públic està regulada pel Reial Decret 1575/1989, de 22 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de l’assegurança obligatòria de viatgers (SOVI). És en aquest reglament on s’estipulen, a través de les seves diverses categories, les seqüeles i la mort, assignant les corresponents indemnitzacions per a cada cas concret que, en cas de tractar-se de seqüeles, fan necessària o recomanable la utilització de perits mèdics per ajustar les seqüeles corresponents a les categories previstes en el referit reglament el funcionament té les seves particularitats no sempre senzilles.

Reclamacions accidents en autobusosEls imports de les indemnitzacions a les que té dret el lesionat o els familiars del mort d’un accident de transport públic es van establir l’any 1989, de manera que encara que el Reial Decret 1575/1989, de 22 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de l’assegurança obligatòria de viatgers (SOVI) no ho preveu i les companyies asseguradores en fase extrajudicial no accepten actualitzar les indemnitzacions, aquesta actualització s’ha d’exigir, tenint present que per fixar la data d’actualització, en el cas del lesionat, és la data de l’estabilització lesional i per als familiars que reclamen la mort, és la data del moment en què es produeix aquesta.

Les actualitzacions són molt importants perquè incrementen les indemnitzacions a què tenen dret tant del lesionat com dels familiars del mort en un accident de transport públic en més del doble del que estipula la normativa vigent.

Per exemple, en el cas d’un accident en un transport públic on hagi resultat una persona morta correspondria una indemnització de 36.060,73 €, segons el Reial Decret 1575/1989, de 22 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament del assegurança obligatòria de viatgers, mentre que l’import actualitzat a data 2014 ascendiria a la quantitat de 77.778,99 €.

Les víctimes i perjudicats en aquest tipus de sinistres, a part de tenir dret a percebre aquesta indemnització no subjecta a cap acreditació de culpa, també tenen la possibilitat de percepció d’una altra indemnització molt superior i plenament compatible amb l’anterior sempre que hi hagi responsabilitat per culpa atribuïble al conductor o al titular del transport.

Reclamacions accidents en el metroPerquè s’atorgui aquesta indemnització per culpa hem d’estar davant d’un accident on la responsabilitat del mateix s’acrediti que és o del conductor del tren, o de la companyia o administració que dóna el servei o, en general, d’un tercer, és a dir, que si bé per l’assegurança anterior (SOVI) podem reclamar encara que sigui per una ensopegada, fins i tot per pròpia manca de destresa de l’usuari, en aquest cas només podrem reclamar si hi ha un responsable a qui poder-li imputar la responsabilitat del dany, i aquesta altra indemnització no es valora amb les normes i categories del Reglament de l’Assegurança Obligatòria de Viatgers (SOVI) sinó que es valora d’acord i per analogia amb el Barem d’accidents de trànsit que es troba regulat en el Reial Decret Legislatiu 8/2004, de data 29 de octubre, modificat per Llei 21/2007, d’11 juliol, relatiu a la responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor.

Aquestes indemnitzacions són molt superiors a les regulades per l’assegurança obligatòria de viatgers i requereixen d’informe mèdic-pericial per a la seva millor valoració i garanties de plena indemnització.

Per exemple, en un cas on hi hagi resultat mort una víctima d’un accident en transport públic no ferroviari per culpa d’un tercer, s’estableixen diferents grups en funció de si té cònjuge o no o si té fills o no, però pel cas d’una persona casada amb dos fills menors de 25 anys, el cònjuge tindria dret a percebre una indemnització de 115.035,21 € i per cada fill menor de 25 anys la quantitat de 47.931,33 €, a part d’altres conceptes que es podrien reclamar, subjectes a ser acreditats en cada cas concret. Aquests imports estan actualitzats a 2014 perquè el Reial Decret Legislatiu 8/2004, de data 29 d’octubre, modificat per Llei 21/2007, d’11 juliol sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor actualitza i publica cada any els imports indemnitzables incrementant amb l’IPC.

Tal i com ha manifestat el Tribunal Suprem en múltiples sentències, la percepció d’ambdues indemnitzacions és plenament compatible.

Som advocats experts en Responsabilitat Civil.

Treballem de forma independent, únicament per a víctimes.

Més de 20 anys en el sector reclamant les màximes indemnitzacions per als nostres clients avalen la nostra experiència i professionalitat.

Tracte completament personal i individual a través d’un equip de professionals que treballa per a Vostè.

Cobrem quan es percebi la indemnització.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *