Accidents de motoristes contra guarda raïls

Accidents de motoristes contra guarda raïls

La gran majoria de carreteres del nostre país disposen d’uns sistemes de protecció anti-sortida o també anomenats barreres o baranes de contenció que estan fabricats en dues parts: una superior amb una franja longitudinal d’acer galvanitzat de doble ondulació i una altra inferior que és un perfil d’acer en forma d’H fixat a terra que manté la franges longitudinals unides entre sí.

Guarda raïls carreteraMalgrat aquest sistema de contenció de les carreteres funciona correctament en vehicles a motor amb una carrosseria de 4 o més rodes evitant-ne la sortida de la calçada o invasió dels carrils de sentit contrari en cas d’accident o pèrdua de control del vehicle, per a un vehicle de dues rodes com un ciclomotor, motocicleta o bicicleta, on la carrosseria no és altra que el propi cos humà, col·lidir contra aquest tipus d’elements de seguretat passiva de les nostres carreteres pot provocar gravíssimes lesions pel seu conductor y ocupant, que si bé sobre l’asfalt, en la majoria dels casos i suposant que es va degudament equipat, serien només abrasions y alguna fractura, l’impacte contra aquests perfils en “H” es comporta com una “guillotina” o “ganivet” contra el cos, suposant en la majoria dels casos, gravíssimes lesions per amputació d’extremitats o greus traumatismes amb secció medul·lar o directament la mort.

Una velocitat de 30 km/h. és suficient per a causar les gravíssimes lesions esmentades.

La Unió Europea i altres països del nostre entorn ja han dissenyat i implementat diferents tipus de proteccions que cobreixen les zones més sensibles dels guarda-raïls, però a Espanya només s’implementen aquestes millores en el cas que es construeixin carreteres noves, i això en funció del criteri de l’administració competent per a cada infraestructura, i en base a la normativa aplicaAccidents de motoristes contra guarda raïlsble, que en la majoria de supòsits es correspon amb l’Ordre Circular 221 de l’any 1971, actualment derogada i modificada per l’Ordre Circular 321/95 T y P de 1995 que a la vegada ha estat ampliada per l’Orde Circular 18/2004, sobre criteris d’ocupació de sistemes per a protecció de motociclistes, amb la nota tècnica de 25 d’octubre del 2006, sobre l’aplicació en carretera dels sistemes per a protecció de motociclistes, ambdós de la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment, que ha portat l’aprovació final de la norma AENOR UNE 135900:2008 (BOE de 30.10.08), que bàsicament consisteix en avaluar el dany y el comportament que pateix un dummy en assajos especials en xocar contra un sistema de protecció de doble bionda a diferents velocitats, el sistema més recomanat fins a la data per a protegir els motoristes i ciclistes d’una potencial col·lisió contra aquestes.

Malgrat l’obligació de les administracions públiques en adequar les vies públiques a les recomanacions de la Unió Europea en relació als guarda raïls es descriu jurídicament com una mera “recomanació” i per això encara tenim tantes carreteres amb aquest element de contenció que suposa un autèntic perill (pels motoristes, ciclistes i ocupants d’altres vehicles on la carrosseria sigui el cos humà), però en el cas d’existència d’un accident on es demostri que les lesions causades ho han estat per la inadequada instal·lació d’aquestes perilloses barreres de contenció, la nostra jurisprudència està decantant-se cap a la indemnització de les víctimes amb un criteri clar de que malgrat la normativa sigui una “recomanació” no és indiferent ni disculpable l’omissió de l’Administració en l’adopció d’una mesura reconeguda i que específicament es presenta com a favorable per a la raonable eliminació de riscos.

Accidents de motoristes contra guarda raïlsDe manera que inclús admetent que l’escalonament en el temps en la substitució de les barreres de contenció correspongués a un correcte funcionament del servei públic, això no exclou la responsabilitat patrimonial de l’Administració per una lesió ocasionada per l’existència d’aquest tipus de barreres, atès que aquest element de risc correspont cobrir-lo a la mateixa Administració, a la qual competeix determinar i implementar les millors característiques tècniques de les tanques de les vies de la seva competència, de manera que es compliria el requisit necessari per a l’estimació de la responsabilitat patrimonial de l’administració de que la víctima no té el deure jurídic de suportar el dany patit (STSS de 23.07.2001, 1.12.2009 i 7.02.12 entre altres), tot i que s’ha de tenir clar que en la majoria de supòsits s’aplica una concurrència de culpes en tan que s’estima que la víctima (conductor) ha incorregut en algun tipus d’infracció com pugui ser l’excés de velocitat o la velocitat inadequada a les circumstàncies concretes de la via, falta d’atenció, etc..

Som advocats experts en Responsabilitat Civil.

Treballem de forma independent, únicament per a víctimes.

Més de 20 anys en el sector reclamant les màximes indemnitzacions per als nostres clients avalen la      nostra experiència i professionalitat.

Tracte completament personal i individual a través d’un equip de professionals que treballa per a Vostè.

Cobrem quan es percebi la indemnització.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *