Mediació

Mediació

La mediació és un procediment de caràcter voluntari -tant per a les parts com per al propi mediador- i confidencial -la informació que les parts coneixen a través d’un procés de mediació no es pot utilitzar amb altres fins- que s’adreça a facilitar la comunicació entre les parts perquè aquestes, per elles mateixes, trobin una solució dels punts de desacord que els afecten i que els han motivat a iniciar un procés de mediació.

Amb l’ajuda d’un professional, el mediador, que actua de manera imparcial i neutral, és a dir, que no pren partit per cap de les parts ni beneficia a una més que a l’altra, els acompanyarà en el procés de mediació ajudant-los a que es puguin comunicar i gestionar el conflicte que els ha dut a la mediació.

MediacióLa mediació és ideal per resoldre qualsevol conflicte de forma pacífica i sense haver d’entrar en una confrontació judicial, encara que en alguns acords es precisi de l’homologació judicial dels pactes assolits perquè s’estenguin tots els efectes.

La mediació evita la clàssica postura entre les parts del guanyador i el perdedor, típica a la via judicial, canviant-la per la postura de guanyadors tot quan finalitzi el procés de mediació amb acord.

Tot procés de mediació no te perquè acabar en acord, en alguns casos potser no es pot arribar a un acord total, però sempre millora la relació entre les parts que a través del procés tinguin accés a poder escoltar-se i parlar a través de l’ajuda d’un mediador, que és una persona aliena al conflicte, i que els acompanya en el procés aplicant diverses tècniques per intentar que el resultat sigui el millor per les parts.

La mediació fomenta una cultura de pau social i evita enfrontaments futurs atès que en haver resolt un conflicte a través de la mediació, en posteriors conflictes les parts tindran moltes possibilitats de seguir aquest procediment i tindran més mecanismes dels que tenien abans per poder gestionar les controvèrsies.

Mediació de conflictesA part de tot això, que no és poc, la mediació és més ràpida que la via judicial, també és més econòmica i la executabilitat dels acords als que s’arriben són molt més grans que quan es compara amb les resolucions judicials. Això és així ja que perquè un acord es compleixi es necessita de les parts implicades, i en la mediació són aquestes les que arriben als acords i són les que estan interessades en què es dugui a terme el que s’ha pactat, mentre que a la via judicial la resolució la dicta un tercer, el jutge, i sempre hi ha una part que no està d’acord amb aquesta decisió i és per això que el compliment de la resolució en moltes ocasions necessita d’un altre procediment judicial, el procediment executiu, per fer efectiva la resolució.

Sobre quins conflictes es poden tractar en mediació caldria destacar que en realitat es pot resoldre qualsevol tipus de conflicte perquè la mediació el que ofereix és un espai segur de diàleg entre les parts amb el suport i l’ajuda d’un expert que facilitarà que els implicats surtin beneficiats per un acord, o si no és possible l’acord, amb una major comunicació entre elles que farà menys conflictives les futures relacions entre les parts.

Les matèries mediables més comunes són les següents:

1.     Les matèries regulades pel Codi civil de Catalunya que derivin de situacions de nul•litat matrimonial, separació o divorci i que hagin de ser acordades en el corresponent conveni regulador.

2.     Els acords a assolir per les parelles de fet en trencar la convivència.

3.     La liquidació dels règims econòmics matrimonials.

4.     Els elements de naturalesa dispositiva en matèria de filiació, adopció i acolliment, així com les situacions que sorgeixin entre la persona adoptada i la seva família biològica o entre els pares biològics i els adoptants, com a conseqüència d’haver exercit el dret a conèixer les dades biològics.

5.     Els conflictes derivats de l’exercici de la potestat parental i del règim i forma d’exercici de la custòdia dels fills.

6.     Els conflictes relatius a la comunicació i relació entre progenitors, descendents, avis, néts i altres parents i persones de l’àmbit familiar.

7.     Els conflictes relatius a l’obligació d’aliments entre parents.

8.     Els conflictes sobre la cura de les persones grans o dependents amb les quals hi hagi una relació de parentiu.

9.     Les matèries que siguin objecte d’acord pels interessats en les situacions de crisis familiars, si el supòsit presenta vincles amb més d’un ordenament jurídic.

10.  Els conflictes familiars entre persones de nacionalitat espanyola i persones d’altres nacionalitats residents a l’Estat espanyol.

11.  Els conflictes familiars entre persones de la mateixa nacionalitat però diferent de l’espanyola residents a l’Estat espanyol.

12.  Els conflictes familiars entre persones de diferents nacionalitats diferents a l’espanyola residents a l’Estat espanyol.

13.  Els requeriments de cooperació internacional en matèria de dret de família.

14.  La liquidació de béns en situació de comunitat entre els membres d’una família.

15.  Les qüestions relacionals derivades de la successió d’una persona.

16.  Els conflictes sorgits en les relacions convivencials d’ajuda mútua.

17.  Els aspectes convivencials en els acolliments de gent gran, així com en els conflictes per a l’elecció de tutors, l’establiment del règim de visites a les persones incapacitades i les qüestions econòmiques derivades de l’exercici de la tutela o de la guarda de fet.

18.  Els conflictes de relació entre persones sorgits en el si de l’empresa familiar.

19.  Qualsevol altre conflicte en l’àmbit del dret de la persona i de la família susceptible de ser plantejat judicialment.

20.  Els conflictes relacionals sorgits en l’àmbit de les associacions i fundacions.

21.  Els conflictes relacionals en l’àmbit de la propietat horitzontal i en l’organització de la vida ordinària de les urbanitzacions.

22.  Les diferències greus en l’àmbit de la convivència ciutadana o social, per evitar la iniciació de litigis davant dels jutjats.

23.  Els conflictes derivats d’una diferent interpretació de la realitat a causa de la coexistència de les diverses cultures presents a Catalunya.

24.  Qualsevol altre conflicte de caràcter privat en què les parts hagin de mantenir relacions personals en el futur, si, raonablement, encara es pot evitar la iniciació d’un litigi davant dels jutjats o se’n pot afavorir la transacció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *