Accident de tren a Santiago de Compostela

Accident de tren a Santiago de Compostela

L’accident del tren de Santiago és, sens dubte, una tragèdia: per la seva dimensió, per les seves conseqüències i per les seves circumstàncies, i, com tantes altres que malauradament ha viscut aquest país, no hi ha cap compensació que pugui restituir el mal que amb ella s’ha causat a les víctimes i, molt menys, als familiars de les víctimes mortals que arrossegaran aquest fet com una maleïda llosa la resta de la seva vida.

No obstant la desgràcia, la ràbia, la impotència i el dolor, la vida ha de continuar, i la nostra societat té previst un sistema d’indemnitzacions que, lluny de reemplaçar el dany causat, s’intenta compensar part del dolor, part del dany moral, del perjudici causat … amb diners.

Superada la repulsió inicial que provoca el sistema, cal pensar en la compensació, sigui per la situació de necessitat mèdica i de suport econòmic que hagi pogut provocar la nova situació de seqüeles i limitacions en la persona, sigui pel simple preu que ha de pagar el tercer pel dany causat, sigui el culpable o un substitut, titular del servei públic o companyia asseguradora. No existeix en el nostre sistema social altra manera de compensar… el dany material s’arregla, es reemplaça… una vida humana… la integritat física… s’intenta compensar… s’intenta simplement indemnitzar… pagar amb diners el que no es pot arreglar ni reemplaçar. Per a uns un fàstic, per a altres una desgràcia, per a molts una sortida per a sobreviure econòmica o moralment, per a altres un negoci.

I la víctima no pot deixar-se portar pel sistema, ni per la pena, ni per la desgràcia, i molt menys pel negoci, la víctima ha de seguir lluitant, desgraciadament per un sistema que fins i tot en aquestes circumstàncies intentarà fer negoci amb ella, i això és dur, molt dur, però és real, i així estan establertes les regles del joc.

La víctima haurà de fer el cor fort i assessorar-se, ficar-se en un sistema on s’ha desenvolupat una forma de compensació on el que paga intentarà pagar el que menys pugui i el que ha de percebre pensar en el que necessita, en el què li han tret o privat per no oblidar-se res.

I per això és important conèixer les nostres lleis. És fonamental saber que quan un passatger d’un transport públic ferroviari pateix un accident amb el resultat de lesions o mort, sempre que aquest es produeixi amb posterioritat a la compra del bitllet de transport i es causi dins del propi vehicle de transport o les seves instal·lacions i estacions, el passatger lesionat o els seus familiars en cas de mort tenen dret a rebre una indemnització per les seqüeles que li quedin o per la mort de forma objectiva, és a dir, sense necessitat d’acreditar la causa o culpa de l’accident.

Aquesta indemnització a què tenen dret tant el lesionat com els familiars del mort del transport públic ferroviari estava regulada fins el 18.07.14 en el Reial Decret 1575/1989, de 22 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de l’assegurança obligatòria de viatgers (SOVI). És en aquest reglament on s’estipulen, a través de les seves diverses categories, les seqüeles i la mort, assignant les corresponents indemnitzacions per a cada cas concret que, en cas de tractar-se de seqüeles, fan necessària o recomanable la utilització de perits mèdics per ajustar les seqüeles corresponents a les categories previstes en el referit reglament el funcionament del qual té les seves particularitats no sempre senzilles ni tan sols per als professionals.

Els imports de les indemnitzacions a què té dret el lesionat o els familiars del mort d’un accident de transport públic ferroviari es van establir l’any 1989, per la qual cosa encara que el Reial Decret 1575/1989, de 22 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de l’assegurança obligatòria de viatgers (SOVI) no ho preveu, i les companyies asseguradores en fase extrajudicial no ho accepten, cal actualitzar les indemnitzacions, s’ha d’exigir, tenint present que per fixar la data d’actualització, en el cas del lesionat, és la data de l’estabilització lesional i per als familiars que reclamen la indemnització per mort, és la data del moment en què es produeix el decés.

Les actualitzacions són molt importants perquè incrementen les indemnitzacions a què tenen dret tant el lesionat com els familiars del mort en més del doble del que estipula la normativa vigent.

Per exemple, en el cas d’un accident en un transport públic com el present on hagi resultat una persona morta, correspondria una indemnització de 36.060,73 €, segons el Reial Decret 1575/1989, de 22 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de l’assegurança obligatòria de viatgers (SOVI), mentre que l’import actualitzat a data actual (2013) ascendiria a la quantitat de 77.710,87 €, però aquestes actualitzacions s’han de reclamar habitualment per via judicial atès que de forma amistosa, al no estar previstes en el propi reglament, les companyies asseguradores es resisteixen generalment a abonar-les amb el pretext de que no estan previstes legalment.

En els casos de seqüeles importants, el sistema del SOVI estableix un sistema indemnitzatori dividit en categories que no obstant funcionar per analogia, és a dir, per assimilació quan una seqüela no la trobem en les categories definides a la llei, la resistència de les asseguradores en abonar la indemnització de forma estricta i amb l’aplicació deguda del sistema s’esdevé una tasca massa vegades complexa en aquests casos, per la qual cosa, si la quantia ho justifica, la reclamació judicial moltes vegades és totalment necessària.

No obstant lo anterior, arrel d’aquest gravíssim accident ferroviari, el Govern Español triga pràcticament un any en aprovar el Reial Decret 627/2014 de 18.07.2014 mitjançant el qual es pretén regular l’assistència a les víctimes d’accidents ferroviaris i a les seves famílies.

Aquest Reial decret estableix mesures en diversos àmbits: precisa el contingut mínim dels plans de protecció civil de les comunitats autònomes en matèria d’assistència a les víctimes d’accidents i els seus familiars, assenyala les actuacions que s’han de garantir per l’Administració General de l’Estat, regula les obligacions que s’han d’articular a través del pla d’assistència a les víctimes d’accidents ferroviaris i els seus familiars del que han de disposar les empreses ferroviàries i les obligacions que els plans d’autoprotecció dels administradors de la infraestructura han de contemplar en matèria d’assistència a víctimes de accidents i els seus familiars i, malgrat a l’exposició de motius del Reial Decret es diu que s’ha estimat oportú incrementar les indemnitzacions de l’assegurança obligatòria de viatgers (SOVI) en cas d’accident ferroviari, a la pràctica només es realitza una simple actualització a data actual (suposadament 2014) de les quantitats que ofereix el Reial Decret 1575/1989, de 22 de desembre, però amb un resultat inferior, és a dir, que aplicant la normativa anterior i actualitzant-la de conformitat al IPC tal i com estableix la jurisprudència majoritària, continua sortint una quantitat econòmica superior que la fixada en el Reial Decret del 2014, de manera que malgrat la aparent bona intenció de la present normativa, un cop més les víctimes veuen retallats els seus drets.

Però els usuaris del tren, a part de tenir dret a percebre aquesta indemnització no subjecta a cap acreditació de culpa, tenen dret a la percepció d’una altra indemnització molt superior, i plenament compatible amb l’anterior, sempre que hi hagi responsabilitat per culpa en l’accident, sigui atribuïble al conductor, al titular del servei públic o del transport o de les instal·lacions, i també la poden sol·licitar tant els lesionats com els familiars d’un difunt en un accident de transport ferroviari.

Perquè s’atorgui aquesta indemnització per culpa, hem d’estar davant d’un accident la responsabilitat del qual s’acrediti i s’haurà de reclamar a l’esmentat responsable, però si aquest està relacionat amb el conductor del tren, el fabricant, la companyia o administració que dóna el servei públic o, en general, d’un tercer vinculat a aquest, es podrà reclamar igualment al titular del servei públic o a la seva companyia asseguradora, que després podran repetir contra el responsable concret que es determini.

És a dir, que si bé per l’assegurança anterior (SOVI) podem reclamar encara que sigui per una ensopegada, fins i tot per pròpia manca de destresa de l’usuari, en el present cas només podrem reclamar si hi ha un responsable a qui poder-li imputar la responsabilitat del dany, i aquesta altra indemnització no es valora amb les normes i categories del Reglament de l’Assegurança Obligatòria de Viatgers (SOVI), amb topalls molt reduïts, sinó que es valora d’acord i per analogia amb el Barem d’accidents de trànsit, que es troba regulat en el Reial Decret Legislatiu 8/2004, de data 29 d’octubre, modificat per Llei 21/2007, d’11 juliol, relatiu a la responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor.

Aquestes indemnitzacions són molt superiors a les regulades per l’assegurança obligatòria de viatgers i requereixen d’informe medico-pericial per a la seva millor valoració i garanties de plena indemnització.

Per exemple, en un cas on hi hagi resultat morta una víctima d’un accident ferroviari per culpa d’un tercer, s’estableixen diferents grups en funció de si té cònjuge o no, o si té fills o no, però per al cas d’una persona casada amb dos fills menors de 25 anys, el cònjuge tindria dret a percebre una indemnització de 114.691,14 € i per cada fill menor de 25 anys la quantitat de 47.787,97 €, a part d’altres conceptes que podrien reclamar, subjectes a ser acreditats en cada cas concret. Aquests imports estan actualitzats perquè el Reial Decret Legislatiu 8/2004, de data 29 d’octubre, modificat per Llei 21/2007, d’11 juliol, sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor, actualitza i publica cada any els imports indemnitzables incrementant amb l’IPC, i per a lesionats d’extrema gravetat podrien arribar a 1.200.000 € o inclús més segons les circumstàncies.

L’accident va succeir en un instant, la tragèdia es va forjar durant hores i fins i tot inesborrables dies; per a les víctimes, les conseqüències psico-físiques y morals quedaran marcades per a tota la vida, i això ha d’estar molt present en tots a l’hora de, com a mínim, intentar compensar el dany. Confiem que aquesta reflexió serveixi per a tots els agents implicats, i per a les especialment vulnerables víctimes d’aquest fatídic sinistre, per a elles, el nostre més sentit condol i suport.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *